Declivi de les poblacions d'amfibis

A la dècada del 1980 es començà a observar un declivi de les poblacions d'amfibis arreu del món en forma de col·lapses de les poblacions i extincions locals. L'any 1993, les poblacions de més de 500 espècies de granotes i salamandres dels cinc continents presentaven un declivi de la seva població.^[1] El declivi dels amfibis està afectant milers d'espècies en tota mena d'ecosistemes, per la qual cosa ha estat assenyalat com una de les amenaces més crítiques a la biodiversitat global.^[2][3]

Els declivis i extincions massives en les poblacions d'amfibis són un problema local amb complexes causes globals. Entre les causes es troben: augments en l'índex de rajos ultraviolats (conseqüència del debilitament de la capa d'ozó), nous depredadors als ecosistemes actuals (espècies introduïdes), fragmentació i pèrdua d'hàbitat, toxicitat i acidesa ambiental, malalties emergents, canvi climàtic, i interaccions entre tots aquests factors.

Inicialment, els avisos sobre el fort declivi dels amfibis no foren presos en compte per tota la comunitat científica, i alguns científics argumentaven que les poblacions dels amfibis, com els altres animals, varien amb el temps. Actualment hi ha consens que han tingut lloc alarmants declivis en les poblacions d'amfibis de tot el globus,^{[4][5][6][7][8][9]} i s'espera que els declivis continuïn augmentant.^[10]

Com que la majoria dels amfibis estan exposats tant a hàbitats terrestres com a aquàtics, i tenint en compte que la seva pell és altament permeable, es creu que els amfibis poden ser més sensibles a les toxines del medi ambient, o als canvis en els patrons de temperatura, pluges o humitat que altres espècies de vertebrats terrestres.^[4][11] Els científics estan començant a descriure els amfibis com a «canaris en una mina de carbó», en referència a un indicador de la contaminació generada per l'activitat humana, i creuen que probablement aviat es començaran a veure afectades altres espècies d'animals. Tanmateix, alguns científics han descobert a Califòrnia el que podria ser una recuperació incipient gràcies al desenvolupament de defenses immunitàries contra la quitridiomicosi.^[12]

Davant el nombre creixent d'espècies amenaçades, s'ha implementat una estratègia de conservació a nivell internacional per tal de combatre les múltiples causes del declivi dels amfibis. Els principals mètodes utilitzats són la protecció dels hàbitats naturals, la cria en captivitat, la reintroducció d'amfibis i l'erradicació de determinades espècies invasores.